Permeteu-me que us expliqui una petita anècdota personal de fa uns quants estius, acabats d’arribar des de la costa catalana a Balears en una “accidentada” navegació a 2.

Després de una maniobra de fondeig fent autèntics malabarismes per enganxar la boia del mort, passar el cap d’amarra, fer-lo ferm, i totes les petites coses que es fan, el meu company i jo varem decidir anar amb l’auxiliar des del fondeig fins a port. Ens abarloem al pantalà, salt per pujar, estiro el braç que sembla que s’hagi d’arrencar del cos per agafar l’amarra i fer-la ferma fent una senzilla baga amb un as de guia… I aleshores va arribar la sorpresa. (Qui escriu aquestes lletres, és a dir, jo, soc una dona. Aquest fet, que en aquest blog és absolutament irrellevant, sí és rellevant per a l’anècdota que us explico) Just en el moment d’acabar d’amarrar l’auxiliar, arribava un altre dinghy amb un home i un nen que es van abarloar al nostre costat. L’home tenia un aspecte agradable i aquell posat d’home educat… tot perfecte fins que, amb un somriure d’orella a orella, decideix afalagar-me: “Nena, molt ben fet aquest as de guia. Felicitats!” I va marxar tan satisfet.  I em vaig quedar uns instants, mirant el meu as de guia i preguntant-me si aquell home encantador hagués felicitat al meu company pel mateix nus. La resposta, la sabem tots. Hi ha entre els lectors gaires homes navegants a qui hagin felicitat per fer un as de guia? Segurament no, perquè, francament, per ben fet que estigui, un as de guia no és més que un nus, i a més, dels bàsics.

Quantes anècdotes aquests tipus coneixem? Segurament, massa. Dones que han de explicar que son armadores úniques exactament igual que hi ha armadors únics; una Anna Corbella que és navegant oceànica, no “la primera o la única dona que travessa l’Atlàntic”, dones que naveguen per què els agrada a elles, no al seu marit, dones que son les que compren i entenen en cabulleria i a les que els dependents ignoren sistemàticament  perquè esperen que vingui el “mariner”… Aquestes coses passen, tots ho sabem,  però el més important és que deixaran de passar i això també ho sabem tots.

És cert que moltes dones naveguen amb por per complaure el seu company, és cert que moltes dones s’emprenyen perquè el seu company marxa el diumenge al mati a la regata social… Tot és cert, com ho és el fet que moltes dones naveguen perquè els agrada i això, més aviat que tard, deixarà de ser noticia o motiu de comentari igual que ja ningú comenta que a tal o qual home els agradi cuinar o anar a comprar, o netejar la casa!

Com? Amb molts petits as de guia fets per mans de dona, amb petites i grans navegacions fetes per dones que ho viuen i ho expliquen amb normalitat, amb la feina de dones com les que formen l’Associació de Dones Navegants Tanit.

Des de 360radio volem col·laborar amb aquesta normalització i per això posem en marxa l’espai setmanal “Dones Navegants” que realitzem en col·laboració de les dones de Tanit. Un espai on destacar, amb vocació de normalitzar, el paper de la dona a la navegació; un espai on destacar que al mar hi ha més dones navegants que sirenes i que navegar no és d’homes ni de dones, sinó de navegants.

Cada dimecres  a partir del 12 de gener de 2011, al programa “Passats per aigua” del canal de podcast de 360ràdio: Dones Navegants, amb l’Associació de Dones Navegants. Us espai on les dones navegants tenen el seu lloc i on esperem molts homes navegants.

Espai en col·laboració amb